AMB LA PRIMAVERA ARRIBEN LES AL·LÈRGIES

Aquests dies veiem pel terra de la ciutat una pols groga, és el pol·len dels arbres que ara estan en plena floració.

Això és un veritable calvari per les persones al·lèrgiques al pol·len o a la pols, ja que és molt difícil evitar el seu contacte.

Com a primera mesura el que s'ha de fer és evitar el contacte amb l'al·lergen. Amb aquesta mesura seria suficient perquè l'al·lèrgia desaparegués, ja que l'exposició a la substància causant és fonamental per desencadenar el procés al·lèrgic. De fet, en molts casos n'hi ha suficient amb aquesta mesura.

Una persona al·lèrgica a un fàrmac o algun aliment pot optar per no prendre'l, però no sempre és possible evitar el contacte amb el pol·len o la pols.

QUÈ SÓN LES AL·LÈRGIES?

Es parla molt sobre les al·lèrgies, però ¿què són realment?. No és més que una reacció anòmala i exagerada de l'organisme en entrar en contacte amb substàncies (al·lergens) amb els quals ens relacionem habitualment i per tant no ens tindrien que produir cap efecte. Però en les persones al·lèrgiques falla el sistema immunitari, és a dir, el sistema de defenses. Aleshores, dins l'organisme es produeixen una sèrie de reaccions que donen lloc a l'alliberament de serotonina i histamina que ens donaran la típica simptomatologia.

D'al·lèrgies es pateixen durant totes les èpoques de l'any, tot i que a l'arribar la primavera ens referim a les al·lèrgies al pol·len, les quals són les més freqüents, seguides per les al·lèrgies a la pols, que no tenen perquè anar lligades a l'estació primaveral, però també augmenten la seva freqüència, ja que no s'és al·lèrgic a la pols en si, sinó a un microorganisme que el seu hàbitat és la pols. Ens referim als àcars que precisament durant la primavera eclosiona el seu cicle reproductor i d'aquí deriven l'augment notables de casos.

Està demostrat que existeix una predisposició genètica per desenvolupar una al·lèrgia, la qual cosa no implica que si els pares tenen algun tipus determinat d'al·lèrgia, els fills també desenvolupin aquestes alteracions. Però sí que és cert que al existir antecedents familiars el nen tindrà més possibilitats de patir-la però no necessàriament a la mateixa substància, ja que s'hereta la reacció anòmala als diferents estímuls que la substància pot desencadenar.

Segons com contactem amb l'al·lergen tindrem la clínica:

• Per inhalació (entre per les vies respiratòries). En aquest cas tenim les al·lèrgies al pol·len, a la pols, al pèl dels animals...

       Acostuma a començar amb esternuts, picor de nas, llagrimeig, envermelliment i picor d'ulls, sinusitis i tos, que generalment és el més característic i ens indica el possible diagnòstic. La tos és seca, nocturna i sense expectoració i sense febre i que no arriba a desaparèixer tot i prenent diferents medicaments, i pot arribar a produir asma amb ofecs i sorolls sibilants en el pit.

• Per ingestió: Al·lèrgies a aliments com la llet, la clara d'ou, fruits secs, peix, marisc, maduixes, xocolata, al gluten d'alguns cereals com el del blat el qual produeix una alteració a nivell de l'intestí que es manifesta amb diarrees i inflor abdominal (s'anomenen celíacs a les persones que pateixen aquesta al·lèrgia al gluten)

          També per ingestió de medicaments com per exemple la penicil·lina. En general apareixen vòmits, diarrees, dolors abdominals, símptomes típics de la gastroenteritis, i alguna vegada també produeixen urticària. 

• Per contacte: amb qualsevol tipus de substàncies, per exemple metalls, teixits, cosmètics, productes de neteja, benzines i derivats del petroli... també podem anomenar en aquest apartat l'al·lèrgia al sol. La clínica serà generalment local amb picor, envermelliment, angioedema, inflor, èczemes, etc.

• Per injecció: és la més greu ja que l'al·lergen entra directament dins l'organisme, com la picada d'un insecte o per injecció de medicaments. Pot causar un edema de glotis.

Centrant-se en la primavera, podem dir que del 7 al 10% de la població pateix al·lèrgia al pol·len. El pacient al·lèrgic al pol·len ho és durant tot l'any, però només es desencadena la reacció al·lèrgica quan arriba la pol·linització de les plantes.

Segons l'ubicació geogràfica apareixeran abans o més tard. Però el que passa és que els tractaments de medicina natural han de començar de mes mig a dos mesos abans. Els símptomes més freqüents són picor de nas, coll, gola i oïdes que evoluciona cap a rinorrea aquosa amb congestió nasal, picor de nas, llagrimeig, envermelliment i coïssor d'ulls, alteracions en la respiració i mal de cap.

La intensitat  depen de l'individu i de les seves defenses, que si estan disminuïdes la seva manifestació serà amb més força. En una primavera seca, amb poques pluges, la concentració de pol·len en l'ambient serà més gran.

En general, tractarem d'evitar el contacte amb la substància que ens produeix l'al·lèrgia. Si no fos possible amb la medicina natural es pot prevenir i disminuir els símptomes. Serà essencial depurar la sang i el fetge. Més tard estimularem les glàndules suprarenals per tal d'augmentar la producció interna de corticoides (antiinflamatoris) juntament amb l'augment de les defenses corporals.

La medicina Tradicional Xinesa considera que cada òrgan està relacionat amb una estació de l'any. En la primavera l'òrgan predominant és el fetge que és l'encarregat de filtrar els productes tòxics de la sang. Per la medicina xinesa el fetge controla els ulls, per això és un dels símptomes que acostumen a presentar-se en una al·lèrgia. També es tracta de l'energia de la melsa que és la encarregada de transportar i transformar els aliments. Si no funciona correctament es produeix una acumulació d'humitat que amb el temps es converteix en flegma. En  el cas de les al·lèrgies la mucositat que apareix en nas i pulmons és una manifestació d'aquesta flegma.