Qi Qong
El Qi Qong és una pràctica corporal xinesa d'origen mil·lenari basada en la circulació del qi, l'alè de la vida que anima totes les coses segons la cosmologia xinesa. Destinat a preservar la salut i perllongar la vida, va ser practicat pels savis taoistes, els confucionistes i els monjos budistes. És, a més a més d'una disciplina en la que es basa les arts marcials xineses i una branca de la medicina tradicional xinesa, una via interior profundament arrelada en la cultura xinesa que ha arribat a Occident a través d'alguns mestres xinesos que van fugir de la Revolució Cultural.
QUÈ ÉS EL QI?
El qi, segons el I Ching (obra fonamental de la cosmologia xinesa), és el principi universal que sustenta l'existència, el que dona forma i substància a totes les coses i sers de l'univers. Tots els fenomens, des de la creació de les galàxies fins els intercanvis cel·lulars, es basen en la circulació del qi, l'essència de la vida.
La cultura xinesa és integradora. Tota realitat no és més que la manifestació del qi, i a raó de tot això, tot està relacionat i constitueix una unitat. El ésser humà és part integrant de la natura i de l'univers. A través del Qi Qong, i mitjançant l'acció del qi s'opera en ell una mutació. La verdadera finalitat del Qi Qong no és només modificar les energies internes sinó amb ampliar la consciència. La seva pràctica és una via per estar en harmonia amb la natura, un camí per desenvolupar les qualitats humanes i transformar-se interiorment.
RELACIÓ COS, MENT I ESPERIT
La concepció occidental del cos és hereditària de la visió mecanicista de l'univers la qual estableix una neta distinció entre la matèria i l'esperit. Aquesta divisió ha portat a l'home occidental a pensar en la matèria com una cosa inerta. ç
La tradició xinesa ha establert des de l'antiguitat la correspondència entre el cos, la ment i l'esperit. La visió xinesa del cosmos és unitària; tot té relació en tot. El cos, la ment i l'esperit són manifestacions diferents del qi, el principi universal. El cos és qi en estat dens i compacte mentre que l'esperit és una expressió subtil del qi. Precisament, l'home per entrar en harmonia amb el Tao, que és quelcom que no pot ésser abastat per cap forma de pensament humà, ha de refinar l'essència corporal del qi, per tal d'extreure d'ella la quintaessencia, esperit o consciència divina. D'aquesta manera, el cos i l'esperit no són dues realitats separades sinó que es troben vinculats pel qi, principi unificador de la vida.
El Qi Qong integra un conjunt de pràctiques que els savis i els metges taoistes van desenvolupar i practicar perseguint diferents objectius, ja fos l'augment de la vitalitat, el manteniment i la cura de la salut, la busca de la longevitat o la immortalitat. Els primers taoistes van utilitzar tècniques de regulació de la respiració per tal de relaxar el cos i la ment. Consideraven que la causa de nombroses malalties es trobava en un desequilibri mental o emocional i van crear tècniques corporals que els ajudaven no només a regular la circulació del qi sinó també a conservar un estat de serenitat.
Les primeres noticies sobre l'existència del Qi Qong arriba a Occident a mans dels Jesuïtes, els primers a traduir les obres del pensament xinès a les llengües europees i donar a conèixer diferents aspectes de la civilització xinesa.
La major difusió del Qi Qong fora de les fronteres xineses ha estat en el segle XX. La Revolució Cultural va comportar la persecució de mestres i la destrucció dels temples en els que el saber havia estat transmès de generació a generació a través dels segles. Des dels anys seixanta, els mestres en l'exili han ensenyat l'art del Qi Qong arreu del mon.
Practicar Qi Qong és entrar en harmonia amb la Via del Mig, aquell espai virtual on tots els contraris conflueixen per generar les infinites variacions i transformacions de l'univers. Pels Taoistes el savi que està en el Mig està serè i tranquil. Res no pertorba el seu cor. No s'enganxa a emocions ni sentiments. Pels confucionistes, el Mig és la via de la rectitud, l'equitat i la mesura. A diferència dels taoistes, no tracten de desenganxar-se de les emocions sinó simplement de mesurar-les.
Els pensadors xinesos consideren el Mig com el gran fonament de l'univers. Més enllà de representar un simple centre especial, el Mig és una virtut dinàmica i activa; representa el tercer element que possibilita l'alternança dels pars oposats yin i yang, i per tant, el canvi i la mutació. Es troba present en el cos humà en forma de canal central de qi, que es prolonga del còccix a la fontanel·la passant per la medul·la.
Arrelat a la terra, el practicant de Qi Qong deixa que el qi s'obri pas a través dels canals energètics, d'aquesta manera l'acció del qi modifica patrons físics, energètics i fins i tot psicològics.
