L'osteopatia té el seu origen a Estats Units, la primera escola data del 1892, es tracta d'una disciplina terapèutica i d'un conjunt de coneixements específics basats en l'anatomia i fisiologia del cos humà, en el coneixement de com intervenen els diferents teixits en la producció de la malaltia i en l'aplicació de tècniques per la normalització de les funcions alterades.
Tot i que l'osteopatia es relaciona sobretot amb problemes que afecten a l'aparell locomotor, el cert és que tracta a l'ésser humà com un tot, de manera global, restablint l'equilibri mitjançant tècniques manuals dirigides a qualsevol dels teixits afectats, ja siguin musculars, esquelètics, viscerals, nerviosos, etc. Es tracta d'una teràpia manual que ajuda a alleugerir , corregir i recuperar lesions musculars, esquelètiques i patologies orgàniques. L'osteòpata realitza un diagnòstic funcional a partir d'ell utilitza un conjunt de mètodes i tècniques amb una finalitat terapèutica i/o preventiva que aplicats manualment sobre els teixits musculars, articulars, conjuntius, nerviosos,... obté de forma directa o reflexa, reaccions fisiològiques que equilibren i normalitzen les diferents alteracions musculars, osteoarticulars, orgàniques i funcionals millorant o resolent el quadre clínic.
Segons sobre quin conjunt de teixits incideix la teràpia s'ha classificat l'osteopatia en tres grans grups:
- OSTEOPATIA ESTRUCTURAL dirigida al sistema muscular i esquelètic on s'apliquen diverses tècniques adaptades a cada disfunció, a cada teixit, cada pacient, on en cada sessió de tractament es fa un continu anàlisi i l'osteòpata decideix quines són les millors tècniques a aplicar en cada cas.
- OSTEOPATIA VISCERAL, orientada a actuar sobre els teixits que participen en les funcions de les vísceres. Les membranes fibroses, el músculs, els diferents plans de lliscament entre els òrgans, els vasos sanguinis, els nervis, tots els teixits han d'estar lliures en el seu pas anatòmic, cosa que no sempre passa i que pot ser degut a adherències, traccions miofascials que dificulten la normal mobilitat de les vísceres.
- OSTEOPATIA CRANIAL I TERÀPIA CRANIOSACRAL que actuant també mitjançant tècniques manuals, alliberen i faciliten la micro-mobilitat del crani i el conjunt de membranes meníngies i del líquid cefaloraquidi. Algunes conseqüències d'alteracions posturals, traumatismes, desequilibris musculars,... poden afectar a nervis cranials, arteries, glàndules i altres teixits pel seu pas per orificis cranials o en el seu interior mateix, produint neuràlgies, dificultats de visió, audició, migranyes, vertigens i inclòs a través del sistema nerviós vegetatiu trastorns digestius, respiratoris, vasculars, etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada